A través de les aportacions al debat, se m'han reafirmat les meves idees al voltant del concepte d'autoritat, de currículum, de multiculturalitat i de diversitat cultural, ja que quasi la totalitat d'alumnes hem compartit una mateixa perspectiva, i els seus arguments m'han ajudat a refermar les meves idees.
Hem arribat a consensos tant importants com valorar la participació de l'alumnat a la classe no com a una forma de falta d'autoritat, sinó com a un procés d'intercanvi d'opinions i de fer sentir la veu de tots. Estem d'acord en mantenir un contacte més horitzontal d'ensenyament-aprenentatge entre el mestre i l'alumnat, en el sentit de donar una obertura i flexibilitat al currículum i que els alumnes puguin participar i aportar allò que realment els interessa i els motiva de conèixer.
A més a més coincidim en què crear espais de conversa permet no silenciar a la veu de les minories i potenciar un clima favorable per fer que l'interculturalitat sigui una realitat, i no sols un ideal. Per això també cal remarcar que aquest canvi sobretot s'ha de potenciar del projecte de centre i la seva línia d'actuació, ja que d'aquesta manera es potenciarà que tots els mestres del centre es guiïn sobre una mateixa cultura de centre.
Sobre l'aspecte de la selecció de continguts, s'ha debatut molt sobre la importància de centrar-se més en els procedimentals que en els conceptuals, ja que serà la manera de fer del mestre la que oferirà que aquests vagin més enllà del que ell els ensenya, i potenciï que cada alumne els pugui adaptar a la seva realitat i per tant fer d'aquests un entremat que generi un aprenentatge significatiu.
Quan es va parlar de la rellevància pedagògica d'un text d'un autor com Shakespeare respecte a una autora africana, les diferents intervencions em van refermar la idea de que no serà l'autor, sinó la qualitat, definida des del punt de vista de cada individu. Es podria fer una comparació una mica estranya amb les marques de roba: si ens ensenyessin una marca blanca i una marca famosa, i no ens diguessin quina és quina, ens quedaríem en aquella que ens agradés i atragués més. Doncs això és el que hauríem de potenciar als nostres alumnes: oferir-los diferents textos perquè siguin ells els que decideixin amb quins es volen quedar i què els interessa més.
A més a més coincidim en què crear espais de conversa permet no silenciar a la veu de les minories i potenciar un clima favorable per fer que l'interculturalitat sigui una realitat, i no sols un ideal. Per això també cal remarcar que aquest canvi sobretot s'ha de potenciar del projecte de centre i la seva línia d'actuació, ja que d'aquesta manera es potenciarà que tots els mestres del centre es guiïn sobre una mateixa cultura de centre.
Sobre l'aspecte de la selecció de continguts, s'ha debatut molt sobre la importància de centrar-se més en els procedimentals que en els conceptuals, ja que serà la manera de fer del mestre la que oferirà que aquests vagin més enllà del que ell els ensenya, i potenciï que cada alumne els pugui adaptar a la seva realitat i per tant fer d'aquests un entremat que generi un aprenentatge significatiu.
Quan es va parlar de la rellevància pedagògica d'un text d'un autor com Shakespeare respecte a una autora africana, les diferents intervencions em van refermar la idea de que no serà l'autor, sinó la qualitat, definida des del punt de vista de cada individu. Es podria fer una comparació una mica estranya amb les marques de roba: si ens ensenyessin una marca blanca i una marca famosa, i no ens diguessin quina és quina, ens quedaríem en aquella que ens agradés i atragués més. Doncs això és el que hauríem de potenciar als nostres alumnes: oferir-los diferents textos perquè siguin ells els que decideixin amb quins es volen quedar i què els interessa més.
